Consells per a nous -i no tan nous- electes: Comunicar, la funció crítica

Antoni Biarnés

Director del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.

antonibiarnes@antonibiarnes.cat

COMUNICAR, LA FUNCIÓ CRÍTICA


Una de les funcions crítiques de qualsevol alcalde/ssa o regidor/a és comunicar. Comunicar és tant important -o més- que fer, perquè la comunicació és consubstancial a la política. Vegem-ho:
  • Comunicant  expliquem el nostre projecte: la visió de ciutat que tenim, la diagnosi del moment actual, l’estratègia que proposem seguir, el paper de cadascú en ella… Tot el que fem i tot el que passa ho hem de posar en relació a aquest relat, per tal que s’entengui i que adquireixi vigència davant dels ciutadans, però també per a què tothom (polítics, treballadors municipals, forces vives locals) tinguin el nord clar.
  • Comunicant compartim els valors en què creiem, i argumentem al seu favor. Política és també pedagogia, i l’exercici del poder representa una magnífica oportunitat per a convèncer i fer avançar les idees que ens inspiren.
  • Comunicant ajudem a mantenir la unitat d’acció dins de l’Ajuntament i la coordinació entre unitats, i evitem (si ho fem bé) malentesos i els dèficits d’informació que impedeixen assolir resultats.
  • Comunicant passem comptes i fem avinent que s’està progressant cap als objectius (o no, i per què). Precisament, cal reservar sempre temps i recursos per a explicar i vendre l’acció de govern -o els dèficits en l’acció de govern, si s’està a l’oposició-. Altrament, podríem ‘fer’ molt, però que passés desapercebut o que es donés per sabut -la memòria del votant és curta.
Per cert, l’electe-comunicador no ha de tenir por a repetir-se, perquè normalment les coses necessiten ser dites moltes vegades si ens volem assegurar que arriben als seus destinataris i que es recorden. Tampoc ha de dubtar a fer servir tots els canals disponibles: des de l’interpersonal (un dels més potents, i que més ocasions ens brinda d’utilitzar-lo cada dia a través de les reunions i els actes públics) fins als tradicionals butlletins, webs i media municipals i privats, passant per les xarxes socials. Cada mitjà té les seves especificitats i regles, de manera que els ajuntaments fan bé de proveir-se dels professionals que poden gestionar-los eficaçment. Però l’orientació (el discurs) i si convé l’impuls l’han de donar els polítics.

Això sí: comunicar formar part d’un exercici bidireccional, no pot reduir-se a ‘informar'. Resulta imprescindible escoltar, si no volem limitar-nos a fer monòlegs improductius. I necessitem conversar amb la gent per tal d’estar en condicions de conèixer-la i satisfer-la, així com mobilitzar-la quan calgui.

I sí, es pot aprendre a ser un millor comunicador, tant formant-se com practicant. Per exemple, en la comunicació personal, hom pot prendre consciència i dominar la comunicació no verbal, que és fonamental. Però no s’han d’oblidar mai dues coses essencials: 1) que TOT comunica (també les decisions que prenem, allò que fem o que no fem -o no diem-, la vestimenta, els símbols, els gestos…); i 2) que al capdavall més important que no pas l’estil i la tècnica comunicativa que un tingui, és la credibilitat que li sigui atorgada pel seu públic destinatari.