Consells per a nous -i no tan nous- electes: És possible prendre bones decisions als ajuntaments?

Antoni Biarnés

Director del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.

antonibiarnes@antonibiarnes.cat

ÉS POSSIBLE PRENDRE BONES DECISIONS ALS AJUNTAMENTS?

Una de les tasques crítiques d’alcaldes/ses i regidors/es és prendre decisions, en la mesura que governar és escollir i que la qualitat d’aquestes decisions determinen l’efectivitat de l’acció pública. Tenir, però, la responsabilitat i alhora la darrera paraula a l’hora de decidir no és una tasca fàcil en un entorn marcat sovint per la incertesa (informacions insuficients, incògnites de futur…), la limitació de recursos i els interessos contraposats. Però dins d’aquests condicionants, hom pot esdevenir un millor decisor si:
  • Es fa l’esforç per reunir les dades necessàries per a tenir presents tots els elements a considerar (l’administració del futur haurà de basar-se en el  Big Data i ser capaç de recollir, classificar i treure suc de les dades que necessita, dotant-se de sistemes d’informació, sensors de tot tipus, quadres de comandament, etc). 
  • Se separa la ideologia dels fets (els fets són neutres i per qüestions ideològiques no podem prescindir dels que no ens agraden o fins i tot renunciar a aclarir-los, autoenganyant-nos; primer cal conèixer bé la realitat, sense prejudicis, i només després es pot legítimament interpretar-la i gestionar-la d’acord amb els propis valors. Hem d’aspirar a una política basada en evidències).
  • Es posen en qüestió les definicions usuals dels problemes (els “problemes” són construccions intel·lectuals i, per tant, són quelcom ‘artificial’ i hi poden haver definicions diferents d’una mateixa problemàtica; i és que més enllà de la informació -dades- hi ha el coneixement -els models que organitzen i donen sentit a aquelles dades-, que no són obvis). 
  • S’aclareixen les causes dels problemes, sense confondre els símptomes amb la malaltia.
  • S’imaginen diferents alternatives als problemes i reptes que ens ocupen (enlloc d’acontentar-nos amb les solucions tradicionals o les fórmules que primer se’ns acuden; en aquest sentit, el pensament lateral i les tècniques de creativitat ens poden ser molt útils a l’hora d’idear respostes innovadores, de la mateixa manera que el pensament sistèmic ens facilita tenir la visió global de les coses en el curs del procés decisional).
  • Es disposa de criteris de decisió meditats i treballats (si són diversos, es pot ponderar la importància de cada un d’ells).
  • Es procura -fins allí on és possible- que les decisions resultants honorin tant l’ètica dels principis (coherència amb els valors que un sosté) com amb l’ètica de les conseqüències (atenció als impactes que acabaran produint-se); i que tenen en compte tant el curt com el mig i llarg termini (algunes decisions que a curt termini poden ser adequades, resulten contraproduents a més llarg termini).

D’altra banda, la bondat d’una decisió moltes vegades també dependrà de la capacitat que s’hagi tingut per involucrar als actors claus i als experts (i en el futur a la Intel·ligència Artificial) en el procés que ha portat a la mateixa, i això tant per una qüestió de legitimitat (és més fàcil que s’accepti una decisió en la qual s’ha pres part) com d’intel·ligència col·lectiva (quatre ulls solen veure-hi més que no pas dos).

El problema per a aplicar totes aquestes maneres de fer és que els electes sovint cedeixen a la temptació de la procastinació (deixar les coses per a més endavant -especialment les que són difícils i complicades-, fins que ja és tard), o per contra es permeten la llicència de prendre decisions massa a la lleugera, amb presses, des del cansament (producte de l’estrés, del mal menjar i del poc dormir) i sense debat i reflexió prèvia suficient (agreujat per la preferència dels polítics per l’acció directa -dedicant llavors poc temps a pensar, planificar i estudiar els temes i cultivar-se- i per la síndrome del pensamentus interruptus: impossibilitat de concentrar-se més de deu minuts en un tema abans de ser interromputs); el resultat sol ser caure en la trampa de la superficialitat. Però això ja és una altra història…

SI VOLEU APROFUNDIR EN LES MANERES D’ESDEVENIR UN MILLOR ALCALDE/SSA O REGIDOR/A, EL COL·LEGI DE POLITÒLEGS I SOCIÒLEGS INICIARÀ AVIAT UN CURS PLE D’EINES I RECOMANACIONS PER ALS ELECTES LOCALS, ESPECIALMENT ELS NOUS. MÉS INFORMACIÓ A: “CURS COM SER UN MILLOR ALCALDE/SSA O REGIDOR/A