El pla Juncker impulsa inversions de més de 3.200 milions d’euros a Catalunya
El Pla d’inversions per a Europa, també conegut com a pla Juncker, ja ha permès destinar 1.300 milions d’euros en crèdits a empreses i entitats públiques de Catalunya, que mobilitzaran un total de 3.200 milions d’euros d’inversió. La renovació del transport públic a Barcelona, la recerca en noves teràpies per a malalties cròniques i minoritàries, la construcció d’habitatge social o les obres d’ampliació i millora d’accessos als ports són només alguns exemples dels projectes que ja han obtingut finançament.

El suport del Pla Juncker als projectes aprovats es realitza a través de crèdits en condicions avantatjoses que concedeix el Banc Europeu d’Inversions (BEI). Aquests crèdits permeten finançar fins a un 50% del projecte i la resta es cobreix amb aportacions públiques i privades. D’aquí la capacitat de mobilització dels fons i, per això, els prop de 1.300 milions d’euros que s’han concedit a empreses, institucions o entitats públiques a Catalunya impliquen una inversió total de més de 3.200 milions.

Aquesta inversió serveix per fer realitat tot un seguit de projectes en àmbits tan diversos com la recerca i la innovació en salut; la mobilitat neta, les energies renovables o la millora de les infraestructures.

L’octubre passat es va signar amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) el que fins ara és l’acord amb un import més elevat de crèdit del BEI. Concretament, s’han concedit 205 milions d’euros per a l’adquisició de 42 nous combois d’alta eficiència que permetran renovar les línies L1 i L3 del metro. També gràcies a un acord del Pla d’inversions per a Europa es finançarà un altre projecte de TMB per renovar la flota de busos amb vehicles menys contaminants, en aquest cas amb un crèdit de 73,5 milions per a una operació que té un cost total de 174 milions.

En l’àmbit de la salut, un acord per a un crèdit de 100 milions signat l’octubre de 2015 amb la companyia Grífols va ser, de fet, el primer dels acords del pla Juncker que es va materialitzar, a nivell europeu. Amb aquesta farmacèutica s’han signat dos crèdits més el 2017 i el 2018 per un valor total de 200 milions destinats a projectes de recerca en el tractament de malalties cròniques i minoritàries. Unes altres dues farmacèutiques catalanes, Almirall i Hispra, també han obtingut finançament del BEI.

Un altre dels grans projectes aprovats en el marc del pla Juncker és la construcció de prop de 2.200 habitatges socials a Barcelona, que serà possible gràcies a un crèdit de 125 milions d’euros del BEI al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona i a aportacions complementàries fins a cobrir els 264 milions del cost total de l’operació. També en l’àmbit de l’habitatge, un dels acords ha estat amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona per tal de renovar, amb criteris d’eficiència energètica, un miler d’habitatges en àrees vulnerables. L’operació té un cost total de 100 milions d’euros per als quals s’ha concedit un crèdit de 50 milions.

Un altre dels objectius destacats del pla Juncker és la promoció de la innovació, particularment en les pimes. En aquest sentit, la signatura més recent s’ha fet amb l’empresa QEV Technologies, amb seu a Montmeló, que comptarà amb un crèdit de 17 milions d’euros per desenvolupar projectes de recerca i innovació en mobilitat elèctrica. El finançament per a pimes a través del Pla Juncker també s’ha materialitzat amb acords amb entitats intermediàries, com ara un crèdit de 150 milions d’euros amb l’Institut català de finances que es destinarà a finançar projectes de petites i mitjanes empreses. Així mateix, amb Caixabank s’ha signat l’acord ‘SME Mezzanine ABS’, que compta amb 100 milions d’euros per destinar a projectes de pimes.

Hi ha d’altres acords que s’han destinat a infraestructures, com ara la renovació de la zona logística (ZAL) del port de Barcelona,, amb un crèdit de 100 milions.

El pla Juncker es va posar en marxa el 2015, poc després que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, anunciés la iniciativa en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió de 2014. L’objectiu del pla és estimular la inversió que va quedar estancada a Europa arran de la crisi econòmica. Un dels pilars d’aquest pla és el Fons Europeu d’Inversions Estratègiques, un instrument financer que permet a empreses i entitats accedir a crèdits en condicions avantatjoses, a través del Banc Europeu d’Inversions (BEI).

A Espanya, el finançament total sota el Fons europeu d’inversions estratègiques puja a 10.200 milions d’euros, que és previst que generin fins a 49.100 milions en inversions addicionals. Aquests fons s’han destinat a 109 projectes d’infraestructura i innovació, i a un total de 31 acords amb institucions bancàries intermediàries perquè proveeixin de finançament a pimes. Més d’un milió de petites i mitjanes empreses europees ja s’han beneficiat d’aquest pla.

Per a tot Europa, les xifres són d’un total de 81.000 milions d’euros en crèdits per a projectes aprovats i signats, amb una capacitat de generació d’inversió de 439.400 milions d’euros, el que ens situa bastant a prop de l’objectiu de 500.000 milions que es va marcar el pla Juncker per a 2020.

Més informació