Ens ha sorprès una tempesta inesperada i furiosa

Missatge del Papa Francesc en la benedicció especial Urbi et Orbi.

Un acte ple de simbologies amb una posta en escena tractada d’una forma
excel·lent, cuidant tots els detalls.


Ciutat del Vaticà, 27 de març de 2020
XR/alcaldes eu

Ahir a les sis de la tarda Francesc caminava sol en mig de la plaça de Sant Pere sota una pluja fina, a l’arribar a l’estrada, instal·lada al lloc habitual per les grans celebracions va dirigir aquestes paraules a una plaça buida però a l’hora més plena que mai. El mon creient estava allà.

Després de que es llegís l’Evangeli el Papa va pronunciar la prèdica que començava amb aquestes paraules:
 
“‘Al capvespre’ (Mc 4,35). Així comença l'Evangeli que hem escoltat. Des de fa algunes setmanes sembla que tot s'ha enfosquit. Denses tenebres han cobert les nostres places, carrers i ciutats; es van anar apoderant de les nostres vides omplint tot d'un silenci que ensordeix i un buit desolador que paralitza tot al seu pas: es batega en l'aire, se sent en els gestos, ho diuen les mirades. Ens trobem espantats i perduts. A l'igual que als deixebles de l'Evangeli, ens ha sorprès una tempesta inesperada i furiosa. Ens vam adonar que estàvem en la mateixa barca, tots fràgils i desorientats; però, al mateix temps, importants i necessaris, tots cridats a remar junts, tots necessitats de confortar-se mútuament. En aquesta barca, estem tots. Com aquests deixebles, que parlen amb una única veu i amb angoixa diuen: "ens enfonsem" (cf. v. 38), també nosaltres vam descobrir que no podem seguir cadascun pel nostre compte, sinó només junts.”

(...)

"És la vida de l'Esperit capaç de rescatar, valorar i mostrar com les nostres vides estan teixides i sostingudes per persones comunes -habitualment oblidades- que no apareixen en portades de diaris i de revistes, ni en les grans passarel·les de l'últim show però, sense cap mena de dubtes, estan escrivint avui els esdeveniments decisius de la nostra història: metges, infermers i infermeres, encarregats de reposar els productes en els supermercats, netejadores, cuidadores, transportistes, forces de seguretat, voluntaris, sacerdots, religioses i tants però tants altres i

'(també des de alcaldes eu: alcaldes i alcaldesses, consellers i conselleres i tots els que esteu demostrant amb vocació de servei als vostres conciutadans i conciutadanes...)'
 
que van comprendre que ningú se salva sol. Davant el sofriment, on es mesura el veritable desenvolupament dels nostres pobles, descobrim i experimentem la pregària sacerdotal de Jesús: «Que tots siguin u» (Jn 17,21). Quanta gent cada dia demostra paciència i infon esperança, cuidant-de no sembrar pànic sinó coresponsabilitat. Quants pares, mares, avis i àvies, docents mostren als nostres nens, amb gestos petits i quotidians, com enfrontar i transitar una crisi readaptant rutines, aixecant mirades i impulsant l'oració. Quantes persones resen, ofereixen i intercedeixen pel bé de tots. L'oració i el servei silenciós són les nostres armes vencedores."

baixar homilia 51Kb

Acabada l’homilia Francesc va pregar dirigint-se a la Mare de Déu “Salus Populi Romani” una icona bizantina que la tradició atribueix als primers cristians i també ho va fer devant d’un Crist ple d’història, el mateix que va salvar al romans i a Europa de la gran pesta de l’any 1522. Les dues figures portades per a l’ocasió, la primera des de Santa Maria Maggiore i el segona des de l’església de san Marcello al Corso i situades a banda i banda de la porta central de la Basílica Vaticana.

El Papa, dins la basilica de Sant Pere i després d’uns minuts d’adoració a Crist sacramentat va tornar a sortir a la plaça i va fer una benedicció molt especial, Una benedicció que nomes es fa per Nadal i Pasqua, dos vegades l’any. La benedicció Urbi et Orbi (a Roma i al Món ), es la més solemne i nomes la pot fer el Papa. Ahir la va oferir  per la pandèmia del coronavirus que colpeja a tots els pobles del món.


 





.