Els serveis funeraris deixen de ser de prestació forçosa, però mantenen un preu màxim

 

L’objectiu és garantir la solvència dels ajuntaments, reforçar l’atenció als més vulnerables i reactivar el teixit econòmic, social i cultural dels municipis de la demarcació de Barcelona


Per Mireia Rom

Foto: Ajuntament de Barcelona.
Des del passat divendres els serveis funeraris ja no es consideren de prestació forçosa, segons una nova resolució del govern de la Generalitat que deixa sense efecte la de l’1 d’abril, que fixava un preu màxim als enterraments per evitar que es produïssin abusos i oferia als ajuntaments la possibilitat d’assignar una empresa funerària concreta a cada hospital, centre residencial o espai medicalitzat.

El motiu, segons el Departament de Salut, és l’evolució favorable dels indicadors epidemiològics: “En el moment actual, el lleuger increment del nombre de defuncions sobre la mortalitat esperada és perfectament assumible per les empreses funeràries en les condicions normals de prestació dels serveis”, dicta la resolució. En tot cas, es manté la condició que els preus dels serveis funeraris no poden ser superiors als preus vigents abans de l’estat d’alarma. Durant l’emergència sanitària, els ajuntaments que ho van considerar oportú es van posar en contacte amb el Departament de Salut per fer una proposta de preu màxim per a la prestació bàsica, que havia de ser aprovada. La referència estimada de Salut es movia entre els 2.000 i els 2.500€.

Durant l'emergència sanitària, els ajuntaments que ho van considerar oportú es van posar en contacte amb el Departament de Salut per fer una proposta de preu màxim per a la prestació bàsica

Alcaldes.eu ha contactat amb diversos consistoris per conèixer com ho han fet i quin preu han establert per enterrar les persones mortes durant la fase més crítica de la pandèmia.

El mateix dia que la Generalitat va signar la resolució per fixar un màxim al preu dels enterraments, l’Ajuntament de Barcelona va establir el seu en 2.450 euros. De les tres empreses funeràries que operen a la ciutat, Mémora, Àltima i Interfuneràries, el consistori ha pres com a referència els 1.942,49€ d’aquesta última, i l’ha arrodonit a 1.948,1€. Aquest preu correspon al servei funerari, al qual cal sumar el cost del cementiri, que va des dels 537,59€ de la inhumació fins als 550€ de la incineració.

L’Ajuntament de Girona, que també treballa amb l’empresa Mémora, ha establert un preu similar: 1.900€ per a la prestació funerària bàsica.
A les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), el consistori diferencia els preus segons si el difunt va estar infectat per la Covid-19 o no. Si va patir la malaltia, el cost de la inhumació és de 2.155,75€ i el de la incineració 2.375,76€. Per contra, si no va estar afectat, el preu ascendeix fins als 2.310,17€ en cas d’inhumació i als 2.530,18€ en cas d’incineració.

De manera similar, a Calella (Maresme) l’Ajuntament ha fixat a l’empresa Cabré Junqueras, l’encarregada dels serveis funeraris a la zona, un màxim de 2.375,76€ de servei bàsic, al qual cal sumar el cost del cementiri.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Ripollet (Vallès Occidental) ha establert en un màxim de 1.689,12€ el preu del servei funerari amb enterrament al cementiri municipal i en 1.543,90€ el preu del servei funerari amb incineració. S’han d’afegir els preus del crematori, ja que a Ripollet no n’hi ha i els cossos s’incineren fora de la població.

A Esparreguera (Baix Llobregat), el consistori ha determinat el preu màxim per al servei bàsic en 1.601,48€ si es fa inhumació i en 2.160,83€ si s’opta per la incineració. I a Ripoll, l’Ajuntament, que va demanar al govern espanyol que rebaixés l’IVA del 21% al 4% dels serveis funeraris, va establir el topall en 2.022,95€. A aquest màxim s’han d’afegir les despeses de la inhumació o la incineració.

En canvi, altres ajuntaments han optat per no limitar el preu. És el cas de Manresa, que no ho va considerar necessari perquè la normativa establia que els preus màxims no podien superar els vigents abans de l’estat d’alarma i que, en cas de cobrar algun import superior, les funeràries l’havien de retornar d’ofici. “Tampoc vam assignar una empresa funerària a cada hospital, residència o similar perquè les famílies poguessin elegir lliurement la que volguessin”, expliquen des de l’Ajuntament.

En canvi, altres ajuntaments han optat per no limitar el preu

A Berga, el consistori va consultar amb la Funerària Ferran de Berga, l’empresa que treballa al municipi, el preu bàsic de l’enterrament. En ser de 1.700€, un preu per sota de la referència estimada per Salut, van desestimar imposar un preu màxim.

De manera similar, a Rubí van constatar que “els serveis funeraris s’estaven i es continuen presentant sense incidències i, per tant, es va considerar que no calia que la ciutat s’acollís a la mesura”. En aquest municipi els serveis funeraris es presten en règim de lliure mercat, de manera que qualsevol empresa del sector pot oferir aquest servei. La concessió municipal, però, la té l’empresa Truyols Serveis Funeraris, amb un preu aproximat de 1.700€.

És la mateixa empresa que opera a Sant Cugat del Vallès, que va proposar a Salut que el preu màxim dels seus serveis bàsics fossin 1.740,99€. Malgrat haver-hi insistit diverses vegades, la Generalitat no els ha donat resposta. Fins aquest divendres, quan els han enviat la nova resolució que deixa sense efecte l’anterior.
 


Enterraments islàmics


Un altre dels aspectes en què han hagut de treballar els ajuntaments ha estat a oferir una solució a les persones musulmanes perquè puguin enterrar els seus familiars d’acord amb la doctrina islàmica. Així els ho va demanar per carta la Direcció General d’Afers Religiosos.

Actualment, a Catalunya, viuen més de 500.000 persones musulmanes i són la segona comunitat religiosa del país. Normalment acostumen a repatriar els cadàvers als seus països d’origen, però ara no poden fer-ho pel tancament de fronteres decretat arran de l’estat d’alarma i s’han trobat que molts cementiris no disposen de parcel·les per a aquest tipus d’enterraments. És per això que, en la carta, la Generalitat demanava “un esforç d’adaptació per part de tots” i recordava que la llei reconeix a les comunitats islàmiques el dret a la concessió de parcel·les i a tenir cementiris propis. Fins ara, només Barcelona, Manresa, Terrassa, Calonge i Sant Antoni, Sant Feliu de Guíxols disposaven d’espais adequats.

Actualment, a Catalunya, viuen més de 500.000 persones musulmanes i són la segona comunitat religiosa del país

L’Ajuntament de Reus ha estat el primer a posar fil a l’agulla. De fet, el consistori ja hi treballava des de l’octubre passat, quan va iniciar un diàleg amb la comunitat local per trobar un punt en comú entre la tradició cultural i religiosa musulmana, la legislació funerària catalana i la realitat del cementiri municipal. Això s’ha traduït en 36 sepultures, amb capacitat per a tres difunts en cadascuna, situades a terra i orientades nord-sud (cosa que permet enterrar els difunts cap a l’est, en direcció a la Meca), com marca la doctrina islàmica. “Les sepultures estan disposades en filera i no són d'ús exclusiu, com no ho és cap dins del cementiri, però d'entrada no hi ha cap altra persona no musulmana enterrada en aquell extrem de la filera, la qual cosa permet crear un ambient de recolliment per a la comunitat musulmana”, ha explicat el consistori. Les tombes es van posar a disposició de la comunitat després del tancament de fronteres i algunes persones ja han optat per enterrar-hi els seus familiars.

També l’Ajuntament de Lleida porta temps treballant per oferir a la comunitat musulmana un espai on enterrar els seus difunts. Un projecte que ha accelerat des de l’emergència sanitària. L’alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, i la regidora de Salut, Montserrat Pifarré, es van reunir al cementiri municipal amb els imams de les dues comunitats islàmiques de Lleida per valorar in situ quines possibilitats ofereix l’espai. Ara la Paeria segueix treballant-hi a partir de les demandes que els va transmetre la comunitat.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Vic ha habilitat un espai del cementiri de la ciutat per enterrar-hi les persones de confessió musulmana amb capacitat per a 125 nínxols. Es tracta d’una solució provisional i s’ofereix l’opció que, després de cinc anys, es puguin repatriar els cossos.

També l’Ajuntament de Figueres ha cedit una part del cementiri municipal, en aquest cas una quinzena de nínxols, mentre segueix treballant en una àrea permanent per a l’enterrament islàmic. La voluntat de la comunitat local seria disposar d’un espai propi com el que s’ha facilitat a la capital del Baix Camp. Així mateix, l’Ajuntament de Tàrrega ha posat a disposició de la comunitat una parcel·la d’uns cent metres quadrats com a solució temporal mentre no n’habiliti una de definitiva.

Lluny d’aquesta realitat, altres municipis més petits es troben amb moltes més dificultats per oferir una solució similar, ja que no disposen de sepultures a terra o no tenen possibilitat de construir-les amb els actuals plans directors dels cementiris. Alguns, directament, no tenen prou espai, com és el cas de Roses. “El cementiri és tan petit que no compta amb un espai segregat per als enterraments islàmics”, afirma l’alcaldessa, Montse Mindan. Com a alternativa, el consistori ha ofert a les persones musulmanes que enterrin els seus familiars en els nínxols que el cementiri té disponibles i que, si així ho volen, els repatriïn quan la llei ho permeti. “La comunitat islàmica ho ha acceptat i s’ha mostrat molt educada en tot moment, no hem rebut cap queixa de ningú”, apunta Mindan.