Alcalde d'Alòs de Balaguer

Lluís Soldevila

Enamorats d'Alòs

“Si Espanya no cuida Catalunya, el motor no funcionarà” 


Lluis Soldevila aposta fort per la unitat del poble i la pau social 

Jueves, 21 de Marzo de 2019
La ciutadania ha depositat la seva confiança amb en Lluís Soldevila les passades tres legislatures. Amb un estil molt participatiu, l’alcalde compara la vida social del poble amb la relació que hi ha en una comunitat de veïns ben avinguda.
 
“Als pobles petits no hauríem de deixar que la política ho envaís tot, perquè trenca la comunitat en 50 bocins i aquest és un dels maldecaps més grans”
 
“En un poble com Alòs no ens basem en la quantitat sinó en la qualitat”
 
“Hi ha una gran participació ciutadana. No fa gaire vam fer obrir un grup de Whatsapp format per més de 100 persones; hi són gairebé totes les cases i els vaig passar un missatge perquè es posessin les piles per preparar la festa major d’agost”
 
“El que falla molt són les grans estratègies de país, les infraestructures, els aeroports, caldria fer una estratègia conjunta”
 
“[Balanç de la darrera legislatura] A nivell global també estic content: la relació amb la gent l’hem pogut aguantar bé, s’han fet coses al poble, hem pogut optimitzar al màxim els recursos, tenim cèntims...”
 
“[Limitació de mandats] Crec que és bo el relleu i que hi hagi noves idees, però en els pobles petits crec que és complicat. En el nostre cas, en un poble on hi ha 80 persones i d’aquestes potser n’hi ha 60 que tenen més de 80 anys, tampoc no queda massa gent...”
 
“És com si els nostres conciutadans fossin alcaldes i regidors també. Són els que aporten la força i les iniciatives”
Vostè ha estat alcalde des de 2003. Per què creu que els seus conciutadans l’han votat una i altra vegada.
Suposo que és perquè intento governar el poble amb honestedat, en comunió amb la gent. Estic molt en contacte amb ells, com si fos una mena de comunitat de veïns: compartir el dia a dia, preguntar, fer reunions, i intentar que la política no s’immisceixi massa en mig de tot això perquè avui ja està prou complicada, amb la demagògia, les ‘fake news’, etc.
 
Als pobles petits no hauríem de deixar que la política ho envaís tot, perquè trenca la comunitat en 50 bocins i aquest és un dels maldecaps més grans. De poc serveix tenir un poble arreglat si no ens hi podem trobar tots per compartir-lo. La pau social és una de les meves lluites.
 
Ens ha seleccionat unes fotografies. Què representen per vostè?
Les tres estan una mica enllaçades. En la primera hi devia tenir uns 6 o 7 anys i hi surto jugant a futbol en un camp ple d’herba, al poble del costat. A mi sempre m’ha agradat molt l’esport, i des de petit que he estat vinculat amb activitats esportives i socials aquí al poble. 


 
A la segona hi devia tenir uns 18 anys, i hi surto on actualment hi ha el refugi de San Mamet, que abans era una pila de pedres. Allà hi anava molt a treballar la gent jove del poble. Va ser el  primer dia que vam anar a netejar-ho tot, érem unes 70 o 80 persones. És una imatge vinculada amb temes socials del poble, de treball conjunt, i en un lloc molt emblemàtic que ens estimem molt. 

 
I la tercera, de no fa gaire, de quan va venir a visitar-nos la consellera Artadi. Està molt bé que vagin arreu del territori. I ens vam fer un ‘selfie’ local amb tota la gent al darrere. I també està vinculada una mica amb l’activitat que tinc ara d’alcalde, d’aquesta situació que estem ara.

 
Veiem a la web municipal que a Alòs hi tenen coses per descobrir! Hem anat a l’ermita de Sant Miquel,  l’ermita de Sant Mamet, el congost de Mu, l’església de Sant Feliu, el castell... Què representen pel municipi?
Cadascun té la seva singularitat i tots són elements de caire cultural i paisatgístic. El castell té 1400 anys. I ara hi ha un ambiciós projecte de la Diputació per poder-lo restaurar.
De l’ermita de Sant Miquel se’n va restaurar molta part, amb l’ajut de la gent del poble. El cim de Sant Mamet també és un indret emblemàtic, una muntanya de 1400 m on hi tenim un refugi i una ermita. Després tenim el Congost del Mu, que també representa un atractiu turístic però d’una certa qualitat; gent que ve a gaudir dels retaules de l’església del S. XIV; gent que fa excursionisme... Les persones que ens visiten estan vinculades a la cultura, a la natura, i són respectuosos. 
En un poble com Alòs no ens basem en la quantitat sinó en la qualitat. 
 
Un element potencial del municipi és l’aigua...
Que és importantíssima. A banda de servir-nos per beure i regar l’horta casolana, molta gent de tot arreu venen a buscar aigua. Tenim més de vint fonts repartides per tot el poble, que donen un cert encant. Tenim el Segre i una deu que dona uns 700 litres d’aigua per segon. És una riquesa i un encant natural.
 
Mentre fèiem la visita, un veí ens comentava que fins i tot venia gent d’Austràlia i de Nova Zelanda a pescar...
Sí, en aquesta vora del riu Segre, que és de les poques que encara queden verges. Cuidem molt de la pesca. I hi ha una empresa dedicada a això, que treballen tan bé que s’han guanyat un prestigi arreu del món, especialment en la pesca de truites.
 
De què viu Alòs, principalment?
Per posar-vos en situació, us diré que aquí no arribem als 80 habitants, però que a l’estiu en som 480. Les persones que viuen tot l’any aquí son jubilats en la seva majoria, que tenen les prestacions de la Seguretat Social com a recurs principal. N’hi ha uns quants que treballem a fora, i queden alguns pagesos, algun granger i un parell de constructor. Els nostres ingressos municipals provenen dels ingressos de persones que venen de fora. L’activitat del poble, com veieu, és bastant limitada, i els ingressos se’ns redueixen.
 
Però amb una bona pedagogia i amb el contacte amb la gent podem apujar els impostos quan és necessari. Enguany, per exemple, hem augmentat l’IBI del 0.4 al 0.6, i recaptarem uns 11.000 o 12.000 euros més, que ens serviran per cobrir el pressupost de l’any 2019. 
 
I l’estat financer de l’ajuntament?
Tenim un romanent amb el qual podríem estirar dos anys el pressupost municipal sense cobrar ni un cèntim. I no tenim cap crèdit i no devem res a ningú. Paguem al comptat.
 
Com és la gent d’Alòs? Al carrer ens han dit que els alosencs i alosenques estan enamorats del seu poble...
I tant... súper-enamorats! Aquí tractem de mantenir una relació social d’unitat, com si fóssim un ‘pack’. Hi ha una gran participació ciutadana. No fa gaire vam fer obrir un grup de Whatsapp format per més de 100 persones; hi són gairebé totes les cases i els vaig passar un missatge perquè es posessin les piles per preparar la festa major d’agost. Veus un bullici, hi ha bona unió i com a bons amics. Som una colla que quan fem un sopar ens reunim 35 persones, tots ens coneixem des de petits. Entre tots hem sabut mantenir això i espero que així segueixi per molts anys.
 
Això és important. I en quant a l’administració electrònica, com la porten? 
Nosaltres estem bastant motivats amb tot això. Altre tema és l’excés del control, perquè als pobles petits ens estan crucificant. Trobo perfecte que es controli tot, fins l´últim cèntim, i a qui enganxin posant-se un euro a la butxaca, que el tanquin a la presó. Però amb tot aquest control de la llei de transparència, de contractacions, etc., als pobles petits ens mata. Ara, per exemple, hem tret a concurs una obra perquè volem arreglar una mica la carretera...
 
I què ha passat?
Doncs que ens venen grans empreses però que tenen una altra idea del negoci. I aleshores, si no vigiles, el preu projectat de les obres es duplica. Ara bé, quan ho pots fer amb els tres o quatre constructors d’aquí, amb procediments negociats, tot ben fet, però amb la gent que coneixes, la cosa és diferent. És com quan fas una obra a casa, que prefereixes al constructor que coneixes de tota la vida, que saps que t’ho farà bé, que no t’enganyarà... I un cop ha acabat de fer l’obra potser et fa també una vorera... Doncs això és el que els pobles fins ara podíem anar fent amb eficiència, honradesa, amb transparència.  
 
Un altre tema important és el del reequilibri territorial. 
Efectivament. Això forma part del desenvolupament dels pobles petits i de tot el món rural. Fa quatre legislatures que hi soc i sempre que ve algú de la Generalitat ens pregunta què manca al món rural, i hi ha coses que calen i que ens van posant. Però el que falla molt són les grans estratègies de país, les infraestructures, els aeroports, caldria fer una estratègia conjunta. A Barcelona no s’hi cap, hauran de créixer cap al mar... Doncs, no sé, potser caldria fer un aeroport enmig d’Igualada, en un lloc central de Catalunya, amb bones comunicacions a tot arreu... 
 
Aviat celebrarem les properes eleccions municipals. Quin balanç fa d’aquesta darrera legislatura?
El balanç és positiu. A nivell personal molt enriquidor. Potser no tinc estudis però el fet d’aquests setze anys d’alcalde i quatre anys de regidor t’ensenyen moltíssim. Has d’estar obert a aprendre també, a escoltar la gent, aguantar de vegades algunes coses, però també gaudeixes de moltes perquè hi ha gent molt agraïda. 
I a nivell global també estic content: s’han fet coses al poble, hem pogut optimitzar al màxim els recursos, tenim diners... Penso que estem bastant bé. 
 
I quins seran els reptes prioritaris que marcaran la propera legislatura?
Per a la propera no tenim grans reptes perquè ho tenim tot bastant ben endreçat i arreglat. Més aviat ens preocuparem del manteniment del poble. En tot cas, la prioritat és el tema social. Cal dir també que ara estan construint un càmping, que no és un assumpte municipal però sí que és important pel desenvolupament del poble, i per l’activitat que això aportarà.
 
Fem l’última pregunta de l’alcaldia. Creu que ha d’haver una limitació de mandats?
Crec que el relleu i les noves idees són coses bones, però en els pobles petits crec que és complicat. En el nostre cas, en un poble de 80 persones on potser n’hi ha 60 de més de 80 anys, tampoc no queda massa gent... En algun poble petit la limitació de mandats podria portar fins i tot algun problema. Tot i que fent-ho com ho fem ja ens venen aquestes idees de la gent, arrel del gran contacte que tenim. És com si els nostres conciutadans fossin alcaldes i regidors també. Són els que aporten la força i les iniciatives.
 
Quina és la seva valoració de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Complicada i penosa. Jo soc independentista, però és igual: si ens ho miréssim tots des d’un altre punt de vista, tots aniríem més bé. Catalunya és el motor d’Espanya, això ho reconeix tothom. Si al meu cotxe no li poso oli al motor, si no el cuido, si no l’arreglo, el cotxe no em funcionarà. Per tant, si Espanya no cuida Catalunya, el motor no funcionarà.
Això no ho veuen i ens estan crucificant de dalt a baix. I si poguessin encara més. I això ho trobo llastimós. Aniria bé als d’Extremadura, als d’Andalusia, als gallecs... I a Catalunya també. Tots seríem més eficients i aniríem més bé. A més s’està creant un clima social poc propici amb tot això. I la gent no ens hauríem de deixar influenciar. Estic molt enfadat i disgustat amb els polítics amb tot aquest tema. 
 
Quins valors creu necessaris per aconseguir l’ estabilitat política?
Humilitat, sentit comú, dialogar més, deixar estar la demagògia, deixar estar els interessos polítics extrems, i anar tots més a una en moltes coses perquè tots aniríem més bé. Jo trobo normal que cada partit polític tingui els seus interessos, que vulgui guanyar les eleccions, però no a partir de derrotar els altres, o de notícies falses.

 
Lluís Soldevila
Lluís Soldevila
Alcalde d'Alòs de Balaguer