Eloi Hernàndez

Escenari polític

"Soc una persona molt familiar, i la família, en el fons, significa el poble"


Eloi Hernàndez acaba de ser reelegit alcalde i es proposa aprofundir en la transparència de la gestió municipal

Viernes, 05 de Julio de 2019
Eloi Hernàndez és una persona vital i optimista. Va deixar una prometedora carrera teatral per dedicar-se “al 120%” a la feina que diu que porta a la sang: el poble.

"En política és important fugir dels tòpics que fan mal: “els polítics sempre xerren i prometen molt, però a l’hora de la veritat no fan”. Cal predicar més amb l’exemple i estar al peu del canó"
 
"Els que estem a l’ajuntament no fem altra cosa que liderar. Estem al capdavant representant un conjunt de persones a les quals ens devem"
 
"La música, la política i el teatre són les meves tres grans passions"
 
"En els darrers quatre anys hem aconseguit obrir l’ajuntament a la ciutadania"
 
"Tenim dèficits en termes de comunicacions. Estem en un lloc bastant apartat de grans àrees com Manresa o Sant Joan, i això dificulta una mica algunes iniciatives privades en l’àmbit del turisme rural"
Vostè va accedir a l’alcaldia abans de fer 30 anys. Ens cal preguntar-li quins creu que són els valors que les noves generacions de polítics han de pregonar.
En primer lloc diria que cal estimar el territori del que formes part i la gent amb la qui vius; també cal ser humil, honrat i voler treballar pel bé de la comunitat. Només així es poden tirar endavant les coses que la gent necessita i que fan millorar la qualitat de vida. També és necessari voler treballar en equip. Els que estem a l’ajuntament no fem altra cosa que liderar. Estem al capdavant representant un conjunt de persones a les quals ens devem.
 
A l’hora de fer política vostè intenta reflectir aquests valors?
Així és. Sempre hem volgut predicar amb l’exemple i oferir una política oberta i propera a la gent, que dona resposta i que és transparent i escolta tothom. No fem falses promeses. En política és important fugir dels tòpics que fan mal: “els polítics sempre xerren i prometen molt, però a l’hora de la veritat no fan”. Cal predicar més amb l’exemple i estar al peu del canó.
 
Compagina l’alcaldia amb un càrrec com a conseller comarcal. Li resulta difícil?
Fa quatre anys, quan vaig accedir a l’alcaldia, treballava com a actor en una companyia de teatre familiar i en un equipament de Manresa. Ho vaig compaginar. Després vaig accedir al Consell Comarcal del Bages i en soc conseller d’Educació, Cultura, Joventut i Esports. Vaig veure de seguida que si em volia centrar en l’ajuntament, la feina era incompatible. Però puc combinar les feines a l’ajuntament i al Consell, perquè crec que són línies de treball similars. En un cas treballo pel municipi i en l’altre per a tota la comarca.
 
Ens ha triat i portat unes fotografies. Què signifiquen per a vostè?
La primera és la del meu segon aniversari. Estava amb els pares. Soc una persona molt familiar, i la família, en el fons, significa el poble. A casa ens estimem molt, estem molt units i ens trobem i sopem i celebrem tot el que toca.

 
En la segona foto hi surto de nen, als 11 anys, en una representació teatral del Mikado, el primer musical en què vaig participar, i que vam fer a l’escola local. Va ser una mena de punt d’inflexió en la meva carrera artística. Després van venir moltes produccions i obres amb el grup local i en altres companyies, com a professional. La música, la política i el teatre són les meves tres grans passions.

 
I la darrera?
És la més recent, de no fas ni un any. És la commemoració del primer aniversari dels fets de l’1 d’octubre a Fonollosa. Els protagonistes de la foto són les persones del poble, tant de Fonollosa com de Camps. En el seu dia van rebre l’atac de la Policia i la Guàrdia Civil. El que fem és un acte de coratge i de dignitat, com a homenatge a totes les persones del municipi i del país que van defensar les llibertats. Vam inaugurar la plaça de l’1 d'octubre i vam pintar un mural a la façana de l’ajuntament. Jo diria que aquell dia va ser un dels moments més emocionants dels meus primers anys com a alcalde. Després he hagut d’anar a declarar als jutjats de Manresa i al Tribunal Suprem, com també al Pati dels Tarongers.

 
L’alzina de Querol, les torres de Fals i la necròpolis són els tres grans espais de referència del municipi. Què ens en pot explicar?
Que són punts d’interès turístic situats en diversos nuclis del nostre municipi. D’una banda tenim l’alzina centenària del Mas Querol, un arbre declarat com a monumental de Catalunya. El lloc sencer té una bellesa espectacular i ofereix pau i tranquil·litat. Des de fa 13 anys, cada estiu, s’hi celebra un cicle de concerts titulat “Vesprades sota l’alzina” que ens ha permès fer una gran promoció del municipi a través de la cultura i la música. Hi venen centenars de visitants tots els mesos de juliol.
 
D’altra banda, les torres de Fals seria la joia de la corona del municipi. És un conjunt monumental compost per les torres, el castell i l’església, i sumen més de mil anys d’història. En la passada legislatura hem començat a reinvertir-hi en termes de rehabilitació i aviat farem noves actuacions sobre l’església. Volem museïtzar-la i convertir-la també en un punt d’atracció turística i el punt d’acollida del visitant. A més a més, és el lloc on es celebra el Pessebre Vivent del Bages, considerat com un dels millors de Catalunya.
 
I la necròpolis?
Fa uns cinc anys, a l’inici d’unes obres de rehabilitació de la plaça de la Creu de Camps, va començar a sortir l’antic cementiri. Durant un any i mig s’hi van fer excavacions arqueològiques i vam acabar amb una urbanització de la plaça totalment diferent a la prevista. Vam apostar per la museïtzació de la plaça marcant els elements estructurals i tots els enterraments. També és una altra referència turística que dona raó de més de 1.000 anys d’història. Camps és un poble molt bonic.
 
Quines són les principals activitats econòmiques del poble?
Hi tenim molts recursos naturals, culturals, històrics i fins i tot arquitectònics. Lamentablement no sempre hem tingut l’impuls de promoure’ls. La nostra economia és bàsicament primària, amb moltes persones treballant al camp i en les granges. Cada vegada els és més difícil i molts d’ells han de compaginar aquest treball amb alguna altra activitat. La majoria marxen fora del poble a treballar. Abans teníem una fàbrica tèxtil, però va tancar. Això va afectar-nos molt a tots.
 
A banda, tenim dèficits en termes de comunicacions. Estem en un lloc bastant apartat de grans àrees com Manresa o Sant Joan, i això dificulta una mica algunes iniciatives privades en l’àmbit del turisme rural. Des de l’ajuntament hi col·laborem tant com podem.
 
Quines mesures i serveis socials ofereixen des de l’ajuntament?
Aquí confiem molt en els serveis que ofereixen els pobles del voltant, com ara Sant Joan de Vilatorrada, Manresa o Calaf. Nosaltres som un ajuntament petit i els recursos són limitats. Hem de gestionar totes les competències que ens pertoquen. Tenim un cert dèficit a l’hora de poder acompanyar la gent com voldríem, però ens hi anem posant al dia.
 
Dins dels principals problemes tenim una població envellida, cosa que ens ha exigit potenciar moltíssim els serveis socials i la dinamització de la vida de la gent gran. Hem creat casals per a ells en cadascun dels nuclis i tenen molt d’èxit, amb una gran participació, que ajuda a millorar el benestar d’aquestes persones. Quant a l’atur, el tenim a la vora del 9%, per sota de la mitjana del país i de la comarca.  
 
I l’estat financer de l’ajuntament quin és?
Tenim un molt bon estat de salut financera. En la darrera legislatura, tot i no fer gaires inversions, hem tirat endavant projectes importants i hem aconseguit reduir l’endeutament municipal fins al 14%. També hem generat un romanent de tresoreria que hem pogut emprar per liquidar deute del que s’arrossegava. Això és el que assegura poder mirar endavant amb seguretat.
 
Un concepte important és el de la participació ciutadana. Hi ha un bon feedback de la ciutadania?
En els darrers quatre anys hem aconseguit obrir l’ajuntament a la ciutadania. Hem instaurat una sèrie de canals de comunicació nous, entre butlletins digitals i en paper, una app de relació directa amb la ciutadania i les xarxes socials, que complementen els mètodes tradicionals de trucar-nos o venir-nos a veure a l’ajuntament. I el feedback que hem aconseguit és molt bo, i ha quedat avalat en les darreres eleccions municipals, on vam ser la única candidatura que es va presentar, però on vam generar una major participació. El nostre grup municipal compta amb el 86% del suport de la ciutadania.
 
De la darrera legislatura, quin es el balanç que en fa?
Doncs que ens hi hem deixat la pell. Hem treballat tant com hem pogut per oferir l’apertura necessària de l’ajuntament. I també per posar ordre en problemàtiques a nivell urbanístic. Calia fermesa, convicció, decisió i reforçar els serveis tècnics. També hem treballat força la qüestió dels recursos humans.
 
També hem pogut posar en marxa projectes molt importants i necessaris, orientats a millorar la qualitat de vida dels nostres veïns. Per exemple, les obres de l’escola de Fonollosa, on hi hem fet una cuina i un menjador nous, o la depuradora d’aigües residuals, o la rehabilitació de la plaça major de Fonollosa, l’asfaltat dels camins d’accés a Fals, o la piscina municipal de Canet de Fals. Ara som també un municipi cardioprotegit en tots els nuclis, i hi hem instal·lat moltes lluminàries LED.
 
Ara que ha estat reelegit, quines seran les seves prioritats durant el nou mandat?
D’entrada volem gaudir de tot l’esforç d’endreçar (riu). Passem d’un govern de cinc regidors i regidores a un govern de nou. Tenim ara més mans per distribuir la feina i també nous reptes. D’una banda tenim l’escola de Fonollosa, que ja se’ns ha fet velleta i a la que li calen alguns edificis nous. De l’altra tenim els 120 km de camins del municipi, que cal rehabilitar. També volem dignificar els espais públics, per fer que la gent hi visqui més bé. I llançarem un servei d’habitatge que ens permeti detectar les cases buides i els terrenys buits abans no s’ensorrin i, amb això, promoure que vinguin noves persones a viure al municipi. Finalment, esperem incentivar la rehabilitació de cases i masies antigues, que ja estan catalogades. A banda, tenim prioritats específiques per a cadascun dels pobles.
 
Vostè creu que els alcaldes han de tenir una limitació de mandats?
Penso que és bo posar un límit. Si una persona es perpetua en el càrrec té el risc de perdre energia, il·lusió, ganes i frescor. Crec que tres mandats seria el correcte, dotze anys en el càrrec. Potser podríem parlar de dues legislatures de cinc anys. Seria l’òptim.
 
Quina lectura fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
La visc amb esperança, tot i ser una situació anòmala i extraordinàriament complicada. D’una banda, els nostres representants polítics presos i exiliats. De l’altra, tots els atacs  que rebem des de les institucions de l’Estat espanyol. Dic que tinc esperança perquè és evident que cada cop hi ha més gent que dona suport a la causa de la llibertat de Catalunya, que per a mi no és altra que la de poder decidir de manera lliure i democràtica què vol ser com a país: si volem construir la república o no... Això no es pot impedir a cops de porra, ni amb judicis, ni amb presons com s’està fent ara. La situació és tan desastrosa que en el futur només podrà ser millor.
 
Creu que es pot aconseguir una certa estabilitat política? De quina manera?
Crec que per tenir estabilitat a Catalunya caldria un govern fort a la Generalitat, i uns ajuntaments forts. Acabem de celebrar unes eleccions municipals i tenim una bona oportunitat. Però també cal que tant l’Estat espanyol com Europa vegin que no es pot impedir que un poble com el català decideixi en les urnes. Ja ho van provar en el referèndum de l’1 d’octubre, però han de veure que cal posar urnes en llibertat i dignitat, i que la gent hi vagi i s’hi expressi i que el resultat s’accepti i es compleixi per part de tothom.