David Ricart

Nascut a Barcelona l’any 1965, David Ricart té un ofici d’aquells que ja no se senten a dir. És fuster i ebenista. Ha construït molts mobles al llarg de la seva vida (va començar a treballar als 15 anys) i recorda bé com fer-los, tot i que ja no s’hi dedica professionalment. La feina li agradava molt. Però un dia, quan tenia 18 o 19 anys, va preguntar-se si no estaria millor canviar el món que construir mobles.

Es va endinsar en la política. Primer a l’Associació de Veïns del Barri. Després, en la creació d’un grup ecologista local. En algun punt també hi va influir la memòria del seu avi, militant d’ERC i que patí els rigors de la Guerra Civil. Finalment, va accedir a presentar-se a l’alcaldia del poble. Guanyador de diverses eleccions, que no sempre li van donar l’oportunitat de ser alcalde. A la tercera, però, va anar la vençuda. Pare de dues nenes i un apassionat dels animals i els castellers, ha estat Coordinador Territorial de Barcelona de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, president del Consell Comarcal de Joventut i Esports al Vallès Oriental, i Portaveu del grup Municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Vallromanes.

QÜESTIONARI IMPERTINENT
  • Llibre de capçalera: molts, però si he de dir un, ‘Victus’, de l’Albert Sánchez Piñol.
  • Una pel·lícula especial: moltes també. ‘La vida de Brian’.
  • Una cançó: moltíssimes, però ‘Que tinguem sort’, d’en Lluís Llach.
  • Un plat de cuina: molts i m’agrada molt cuinar i menjar, però els cargols.
  • Una beguda: el vi negre.
  • Un país: Catalunya
  • Un viatge: Mongòlia o Islàndia.
  • Un esport: tot el que estigui relacionat amb els cavalls i amb la muntanya; anar a córrer quan podia, ara el cor no m’ho permet i per tant vaig a caminar molt per la muntanya.
  • El que més valora d’una persona: La coherència.
David Ricart
David Ricart
Alcalde de Vallromanes