Marc Uriach

L’embruix de la natura

“A mesura que assoleixes objectius, sembla que costi de millorar-los”  


Gualba ha trobat l’equilibri entre l’activitat humana i el respecte a l’entorn natural 
 

Viernes, 21 de Febrero de 2020
Inquiet i orientat als objectius i reptes, Marc Uriach va iniciar el tercer mandat consecutiu el juny passat. Avui ens rep per presentar-nos el dia a dia de la seva feina.

“Cal ser pedagògic en política. Al final, és tractar amb persones”
 
“Crec que hem arribat a un punt en què sembla que tot s’hi valgui en política. I jo no hi estic gens d’acord”
 
“Amb l’oposició et trobes al bar, tot fent una cervesa i podem parlar amb ells sobre qualsevol tema”
 
“Les persones són molt inquietes i necessiten moviment. Potser ells mateixos el creen fent coses. O et demanen que les facis tu, perquè tenen la inquietud”
 
“No només ens mantenim: estem creixent. De fet, el municipi de Gualba no pot créixer gaire més. Tampoc estem preparats per construir gaires més habitatges”
 
“Tenim cases rurals, fires que organitzem, itineraris que proporcionem... D’altra banda tenim el polígon industrial. Ara està ocupat al 50% i treballem per aconseguir que més empreses s’hi instal·lin”
 
“Fa dos mesos vam patir un tornado que va arrencar arbres i mal als càmpings. Els danys foren de 200.000 euros. Un pressupost petit com el nostre no té una partida preparada per emergències”
Quin ha estat el seu itinerari professional fins arribar a l’alcaldia?
Soc llicenciat en Educació Física i el meu àmbit és el de l’esport. La meva vida ha girat entorn de l’esport: he estudiat, soc professor i he fet d’entrenador professional. I d’aquí fins a l’alcaldia.
 
Havia sentit inquietuds polítiques des de sempre?
Si li soc sincer, la política mai m’havia interessat gaire. L’any 2010 el nostre grup polític no estava governant i em van oferir encapçalar la llista a les eleccions de 2012. Soc una persona a qui li costa poc dir que sí. De fet, em vaig preguntar: i per què no? Era una nova oportunitat. Jo m’estimo molt el poble i si sortia elegit alcalde, podria fer una de les coses que m’agraden més, que és treballar per Gualba.
 
Creu que cal ser pedagògic en política?
És possible que sí, crec que ambdues coses tenen un vincle. Al final, és tractar amb persones.
 
Quins valors ha de tenir un alcalde?
La responsabilitat, la coherència, el sentit comú... És molt important tenir un bon equip amb el qual poder treballar. Un de sol no fa res. Moltes vegades hem de prendre decisions que potser no agraden, però cal seguir un criteri i mirar de ser just per a tothom. No a tots els agradaran les decisions preses, però seguint aquests principis sempre faràs el correcte. 

Es refereix potser a tornar l’ètica a la política?
Sí. A més, ho defenso perquè crec que hem arribat a un punt, i ho dic sovint, en què sembla que tot s’hi valgui en política. I jo no hi estic gens d’acord.  
 
Després de dos mandats amb majoria absoluta, la seva llista va guanyar les eleccions, però no va arribar al 50%. Com assoleixen els consensos?
Bé, només som dos partits: Junts per Gualba, que som nosaltres, i Esquerra Republicana. Nosaltres tenim cinc regidors, i ells quatre. Sempre intentem dialogar, però cadascú fa la seva política. Hi ha temes on podem arribar a acords i altres temes en què no.
 
Quina és la relació entre l’oposició i el govern municipal al poble?
En principi és correcta. Depèn molt de les persones. T’hi trobes al bar, tot fent una cervesa i podem parlar amb ells sobre qualsevol tema.
 
Quina mena de persones formen el seu equip?
El perfil és el de persones molt compromeses, amb molt de sentit comú i preparació. El tinent d’alcalde, per exemple, és una persona molt treballadora i molt dedicada a qualsevol problema que hi hagi al municipi. Els altres regidors també. Són llicenciats, ben preparats i també tenen una estima pel poble que fa que la seva dedicació sigui total. 
 
Gualba es troba al Montseny, amb un clima que canvia força. Creu que això també afecta el caràcter dels habitants de Gualba? Com els definiria?
Potser sí. El temps aquí canvia molt. Les persones són molt inquietes i necessiten moviment. Potser ells mateixos el creen fent coses. O et demanen que les facis tu, perquè tenen la inquietud.
 
A Gualba hi ha un creixement sostingut quant a població. La despoblació continua sent un motiu de preocupació o ho donen per resolt?
No només ens mantenim: estem creixent. De fet, el municipi de Gualba no pot créixer gaire més. Tampoc estem preparats per construir gaire més habitatges. Hi ha espais encara buits i es podrien construir cases, però és que en els darrers 15 anys tot ha crescut molt.
 
A què és degut?
Perquè el nostre poble té serveis, una escola nova, un consultori nou, un servei de pediatria... Totes les famílies noves que venen de les proximitats de Barcelona veuen en aquest municipi un lloc on els seus fills poden gaudir. Quan érem petits, sortíem a primera hora del matí de casa i només tornàvem pels àpats. La gent, quan ve aquí, es troba amb això. No és un poble de pas. Has de venir-hi i viure-ho. Pràcticament ens coneixem tots. Atraiem molt la gent amb nens petits i molts es van instal·lant al municipi. 
 
I els joves també s'hi queden a viure?
Aquí hi ha més problemàtica. N’hi ha que s'hi queden a viure, però d’altres, per temes de feina, busquen altres sortides i acaben marxant. Sí que és cert que molts d’aquest joves que marxen, al cap d’uns anys, acaben tornant. 

Què creu que s’hauria de fer en aquest sentit?
Si els joves tenen inquietuds de feina, o de voltar i veure món, és difícil fer res. Ells han de fer el que senten, i tant que sí. El que caldria analitzar, en tot cas, és la disponibilitat de pisos o de cases de lloguer. N’hi ha poques i amb pocs propietaris. Tenim un terreny limitat.
 
També és un terreny envoltat de natura, hi ha qui parla d’un “embruix”...
Embruix i natura són dos atributs distints. Natura, perquè n’estem envoltats: tot el municipi s’hi orienta. De fet, el nom de Gualba prové de “bassal d’aigua”, així que tot està relacionat. Quant a l’embruix, diguem que té a veure amb les llegendes de les bruixes que vivien al Gorg Negre, un lloc emblemàtic. És un lloc al qual és difícil d’accedir, i això ajuda a generar aquest misteri. El primer dissabte d’agost celebrem la Fira de les Bruixes. Enguany serà la vuitena edició. Per tot plegat diem que vivim l’espectacle de les bruixes i la natura.
 
Quins altres llocs emblemàtics tenen al poble?
Doncs, a banda del gorg, tenim la masia de Can Figueres, que data del segle XIII. Va ser de la família Reguer. La plaça del poble porta el nom d’un dels seus membres, Joan Reguer. Era una família que va cedir l’aigua al poble. Amb el temps, la masia va acabar en mans de l’ajuntament. Quan jo vaig entrar al govern, estava a punt de caure. I ara és un orgull del poble, que la gent pot gaudir. Hi tenim el punt d’informació turístic, el del parc natural, la sala d’audiovisuals, un museu de minerals... És un espai preciós.
 
Un altre indret que caldria visitar és el Parc Mediambiental. Antigament era del RACC, el Reial Automòbil Club de Catalunya, però el 2013 el van voler vendre. En assabentar-nos-en vam anar a parlar amb el president de l’entitat, Sebastià Salvadó, i vam arribar a un acord ràpidament. Ells no volien que les seves instal·lacions passessin a unes mans qualsevol i nosaltres érem la millor opció per donar continuïtat als valors d’aquell projecte. Vam aconseguir una cessió gratuïta, i l’hem reformat. Des del 2014 funciona perfectament.
 
Algun altre lloc?
El passeig de la Riera. Mostra la relació històrica de Gualba amb l’aigua i el pantà que tenim a dalt a la muntanya.
 
Ens ha triat unes fotografies. Ens les pot explicar?
En la primera hi aparec vestit de futbolista a l’antic camp del Gualba. Era privat, amb una grada excavada a la muntanya. Fa cinc anys encara hi jugàvem. Era un camp emblemàtic, però ara ja en tenim un com Déu mana. El sentit de la foto és que la meva vida ha estat sempre l’esport i, concretament, el futbol. He jugat a molts esports, però en els darrers anys vaig voler jugar al meu poble, amb els amics. Per a mi té molt de valor sentimental.

 
La següent foto ja és del temps de govern, com a alcalde. La tinc penjada al despatx perquè, per a mi, és molt important. El 2014 vam poder inaugurar, en un mateix dia, el consultori mèdic i l’ampliació de l’escola municipal. Van venir el president Artur Mas i dos consellers com eren Boi Ruiz i Irene Rigau. La foto és d’aquell dia tan especial.

 
Quines són les principals vies de promoció econòmica del municipi?
En un poble petit com el nostre, envoltat de natura, la qüestió és dificultosa. Tenim cases rurals, fires que organitzem, itineraris que proporcionem... D’altra banda, tenim el polígon industrial. Ara està ocupat al 50% i treballem per aconseguir que més empreses s’hi instal·lin.
 
Busquen algun perfil d’empresa en concret?
No. Però estem treballant en una modificació de les normes per ampliar el tipus d’empreses que hi poden venir. Ens ajudarà a tenir una ocupació propera al 100%.
 
Han trobat un equilibri entre explotar l’entorn i l’impacte paisatgístic?
Totalment. L’impacte del que fem és molt petit. De fet, Gualba sempre ha estat un poble de visita, per gaudir de l’entorn. L’activitat econòmica i el paisatge han anat de la mà.
 
En matèria de boscos i prevenció, quines són les prioritats?
Tenir els camins nets per poder-hi accedir i controlar les franges de protecció d’incendis. N’hi va haver un de molt important el 1994, ara fa 25 anys. Vam patir molt. El paisatge va quedar molt tocat. No hi va haver danys personals, però sí de materials.
 
Quines lliçons en van treure?
Que calia fer una xarxa d’hidrants distribuïts pel municipi, i que calia preocupar-se per tenir uns boscos nets, cosa que és difícil perquè hi ha molt propietaris. També era imprescindible l’accés als camins, perquè això fa que puguis arribar al més aviat possible en cas d’incendi.
 
Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
És molt bona. Tenim un pressupost petit, però amb un endeutament per sota del 5%. 
 
El novembre del 2019, el Consell Comarcal del Vallès Oriental va demanar un finançament més just per poder fer front a tots els serveis. Comparteix la reivindicació?
De fet, el Consell Comarcal és la suma de tots els municipis. I crec que, sí, que cal equilibrar-ho en qüestió dels pressupostos.
 
Què demanen a la Generalitat?
Veure com es pot solucionar el dèficit del Consell. No és una entitat que generi diners pròpiament, sinó que necessita rebre recursos d’altre institucions. 
 
Quin seria el servei que seria més prioritari pressupostar?
El problema més gran el tenim en els serveis socials. És la partida que més diferències pot marcar.

Quines polítiques socials poden desplegar, tot i les restriccions?
Comptem amb el personal tècnic habitual, a banda de la regidoria. El que busquem és que tothom que tingui una necessitat la pugui tenir coberta. Si cal crear algun programa o ajuda, ho fem. Tenim un banc d’aliments que funciona i periòdicament l’ajuntament hi fa aportacions. També si surten oportunitats per a fer formacions de qualsevol mena, les promovem per fer que tothom s’hi pugui presentar.

Abans ens deia que la gent de Gualba és inquieta. Es tradueix això en participació ciutadana?
Potser no tant. En temes de formació, per exemple, ens trobem amb que de vegades només hi ha quatre persones apuntades. Però benvingudes siguin.
 
I de processos participatius, en fan?
L’any passat en vam fer un de molt important i interessant. Vam sotmetre a debat la problemàtica que tenim al centre del poble (la plaça i els seus voltants) d’equilibri entre vehicles i vianants. Vam engegar un procés on els veïns i veïnes hi podien dir la seva. Li diré que aquí sí que la gent s’hi va implicar. 
 
Enguany en tenim previst un de nou on la gent podrà fer propostes d’inversió sobre el que estimin oportú i decidirà quina d’elles tirem endavant.
 
En matèria d’entitats són un poble actiu, tanmateix.
En tenim unes quantes, sí. Molt actives.

Aquest és el tercer mandat del seu equip. Quin balanç en fa?
Un de molt positiu. Abans li deia que la gent de Gualba és inquieta. Jo mateix i el meu equip també en som. En aquests 8 anys anteriors hem treballat molt per aconseguir totes les coses que crèiem oportunes pel municipi. Quan em vaig presentar a aquesta legislatura vaig dir que les meves ganes eren les màximes.
 
Potser al principi és més senzill, perquè ets nou, però a mesura que vas aconseguint objectius costa de millorar-los. No obstant això, la motivació és màxima. Tenim un altre projecte pendent, de connexió entre nuclis.
 
En què consisteix?
Tenim uns 26 kilòmetres quadrats d’extensió i els diversos nuclis del municipi estan separats. Treballem en una connexió molt paral·lela a la carretera principal del municipi per connectar-la amb els nuclis. És un procés llarg i complex que va començar fa quatre anys i que seguirem treballant quatre anys més. També tenim pendent una millora en la gestió dels residus i el reciclatge. Els números per ara son baixos i volem millorar-los en l'actual legislatura.
 
Quines idees tenen per aconseguir-ho?
De fet, tenim una empresa que ens assessora i ho porta. Ha fet un estudi de camp i ara veurem quines són les propostes que ens presenten. Farem una forta campanya per tal de conscienciar la gent. 
 
Vostè és partidari de la limitació de mandats?
Si li soc sincer, no sé què dir-li. Si algú treballa bé, ha de seguir. El que tinc clar és que en administració pública, els mandats de quatre anys són curts. Depèn de la magnitud d’un projecte, perquè no tens temps per posar-lo en marxa. En cal més.
 
Com els va afectar a Gualba el temporal Glòria i com un poble petit pot fer front a aquests estralls causats per la natura?
És un gran problema, sí. A més, fa dos mesos vam patir un tornado que va assolar una part del municipi i que literalment va arrencar arbres i va fer mal als càmpings. Vam valorar els danys en uns 200.000 euros. Un pressupost petit com el nostre, que no té una partida preparada per emergències, se’n ressent molt. Però són accions que s’han de fer i cal treure els diners d’on sigui. Estem treballant amb diferents institucions per rebre ajudes. Veurem quines arriben.
 
Quin és el pressupost de l’ajuntament?
Entre 2,3 i 2,4 milions d’euros. 
 
Algunes de les preocupacions més freqüents entre els alcaldes són la manca d’agilitat de les administracions i la fragmentació política. Les comparteix?
Sí. La fragmentació política és una qüestió complicada. El “tot s’hi val” comporta arribar a aquest punt, i hi estic en desacord. I quant a l’agilització de l’administració pública també és tot un repte. Jo que soc impacient i que vull fer projectes, quan vaig entrar a l’alcaldia ja m’hi vaig trobar, i em segueix costant. Realment, els processos són lents. Hauríem de trobar fórmules per poder actuar més àgilment. 
 
Parlem molt de la regeneració política, quines accions creu que necessitaríem?
Jo crec que l’important és que la gent tingui empatia, no només amb les persones, sinó amb les coses a fer. Preocupar-se, tenir valors i estímul per la responsabilitat, assumir càrrecs, ja no per ego o autoestima, sinó de manera altruista, i pensant en el bé comú.